FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alçar, posar en sentit vertical. Redreçar el cos. Estava moix i abatut; però, en sentir aquelles paraules, va alzinar-se. Un cavall, posar-se dret alçant les potes de davant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fregar produint un so desagradable. Vam sentir carrisquejar el pany i la porta es va obrir. carrisquejar de dents Fregar les dents de baix contra les de dalt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir un interès viu i incessant per algú. Es desviu pels fills. Sentir molta afecció per una cosa, ser-ne un apassionat. Tots tres germans es desviuen pel futbol. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar remordiment. remordir la consciència Sentir remordiment. Si l'insultes, et remordirà la consciència. Li remordia la consciència d'haver traït la confiança del seu germà. Rosegar, mossegar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pena corporal greu. El suplici de la flagel·lació. darrer suplici Pena de mort. Patiment atroç. Haguérem de passar el suplici de la fam. suplici de Tàntal Suplici de qui té a tocar allò que desitja sense poder-ho abastar. Patiment . Haver-lo d'escoltar hores i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentir un viu plaer, especialment per la possessió d'una cosa, per la consecució d'una cosa desitjada. Aquell any va fruir de les vacances d'estiu com cap altre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desvetllar la curiositat (d'algú). Les paraules de la noia el van encuriosir. Sempre l'havia encuriosit el comportament dels gats. Sentir curiositat. L'alumna s'encurioseix per les matemàtiques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder, dret, de fer alguna cosa. La llei li dona la facultat de disposar lliurement de tots els seus béns. Facultat plena, lliure, entera, incondicionada, limitada. Capacitat, aptitud natural, per a exercir una funció. La facultat de pensar, de sentir, de voler. facultat estimativa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer lladrucs. Els gossos lladren: deu venir algú. El gos li lladrava ensenyant-li les dents. Amenaçar sense escometre. No tinguis por d'aquest parell: no fan altra cosa que lladrar. lladrar a la lluna Cridar contra algú que no es digna a escoltar ningú, contra qui hom no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una càrrega, fer sentir fortament el seu pes (sobre qui la suporta). Avançava lentament, perquè el sac que duia l'afeixugava. L'home que es té per afeixugat d'obeir Déu. [...]
